Una casa a cadaqués recull la crònica dels homenatges que, amb motiu del seixantè aniversari del poeta, es van retre a carles riba a catalunya —a cadaqués i a la casa del llibre de barcelona—, a espanya i a frança, on li se li va concedir la legió d’honor, i que van tenir la culminació en l’obsequi d’una petita casa de pescadors a cadaqués. aquesta ofrena va ser un fet insòlit, en un país més donat als reconeixements simbòlics que no pas als materials, i encara més en aquell moment, en què el franquisme tenia anorreada la cultura i la llengua catalanes. «seguint l’exemple ètic i estètic de carles riba, una generació de joves escriptors va conrear les flors de la literatura en els marges aquells anys d’indignitat. i van voler deixar testimoni de l’afecte i el respecte que li tenien. la majoria d’aquells joves (manent, triadú, garcés, romero, leveroni i bofill i ferro) es van reunir amb editors i amics el dia 30 d’agost del 1953 a cadaqués. també s’hi van afegir uns quants madurs de relleu: pla, sagarra i foix. li tenien una admiració tan gran, al “mestre riba”, que li van regalar una caseta del barri dels pescadors. una casa blanca i senzilla, amb una terrasseta amb geranis, des d’on es veia el mar. la casa encara existeix i és al carrer de l’amargura. un nom que qualifica amb molta precisió la vivència d’aquell temps.» antoni puigverd
